| El 23 d&apos,agost de 1989 dos milions de b?ltics es van donar la m? per recuperar la propietat dels seus pasos, perduda exactament cinquanta anys abans pel Pacte Molotov-Ribbentrop.?L&apos,un al costat de l&apos,altra, totes aquestes persones van dibuixar sobre el mapa d&apos,Europa, des de Tallinn fins a Vlnius, un cam de sis-cents noranta quilmetres, la Via B?ltica. Se&apos,n?van sortir i poc desprs quedaven restitudes les repbliques d&apos,Estnia, Letnia i Litu?nia, alliberades del domini sovitic.Han passat tres dcades i ara Jordi Arrufat en fa balan. Desprs de recrrer-la a peu i de parlar amb els seus protagonistes -i amb els que se n&apos,han beneficiat-, escriu?un relat fresc i documentat perqu entenguem qu queda d&apos,aquella proesa histrica en l&apos,esperit i la memria dels estonians, els letons i els lituans. Sabrem com va ser possible organitzar la Via?B?ltica superant les adversitats, sense mbils ni internet i sota un rgim totalitari i violent.La Via B?ltica s el retrat d&apos,unes societats din?miques, instal?lades ja a l&apos,Europa democr?tica, que encaren el futur, tot i la bel?liger?ncia de Rssia, amb confiana. El vent sembla?que bufa a favor seu. |
