| Aprens, d''aqu a la flama, la desmesura. Contenc al cos ton cos. Al sol s''oculta el pler, per la llum l''ala ferida, i per b que, en l''ardor, si no m''enganyen el cor i l''arbre instrumental, no hem de defallir per encara tenir-nos. Posa-hi nom, delira-hi la magrana, que, ves per on, en la desobedincia del ptal he de devorar les flors sinnimes de la Passi. |
