| Els solos i corals entonats per aquells afectats personalment per Txernbil fan sentir una proximitat esgarrifosa a l''abast total del desastre de Txernbil. La veu de l''esposa d''un bomber a qui se li va impedir visitar-lo perqu era una perills objecte radioactiu. La veu confosa d''una grangera anciana que no comprn per qu ha d''abandonar el seu poble: 'Per qu marxar? Aqu s''hi est? b. Tot creix, tot floreix'. El cor de veus dels soldats de la 'patrulla de neteja', a qui els ha costat anys entendre per qu les noies no els volen fer l''amor. El comenament i el final del llibre estan marcats pels monlegs d''unes 'veus humanes solit?ries', les veus de dues dones que tingueren cura dels seus marits fins que aquests moriren d''enverinament per radiaci, veient els cossos d''ells trencar-se literalment.Aleksivitx emfatitza -amb ra- que aquest no s pas un llibre sobre Txernbil, sin sobre les conseqncies de Txernbil, sobre gent que viu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aquells que visqueren Txernbil sn els supervivents de la Tercera Guerra Mundial. En aquest mn hostil 'tot sembla completament normal, el mal s''amaga rere una nova m?scara, hom no pot veure''l, sentir-lo, tocar-lo o olorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te - l''aigua, el sl, una poma, la pluja. El nostre diccionari est? desfasat. No hi ha encara paraules ni sentiments per descriure''l'. Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksivitx estan enriquides amb notes a peu de p?gina-gaireb un centenar a Temps de segona m?. La fi de l''home roig-, una cronologia i un epleg de Ferran Mateo i Marta Rebn que contextualitza l''obra de l''autora dins el seu marc cultural, social i poltic. |
