| En aquest llibre, i a diferncia de la tesi sostinguda per Ferran Soldevila i Pierre Vilar, que ha estat seguida per molts altres historiadors, s''interpreta i es documenta que el sentit poltic que defineix centralment, per part catalana, els xocs de 1640 i 1705 s essencialment el mateix: tractar d''assegurar la integritat i la continutat del rgim d''autogovern propi en el marc d''un model d''estat de tipus constitucionalista. La incardinaci en el joc de la poltica internacional europea seria en el 1640 per intentar frenar les escomeses del reformisme absolutista d?Olivares, i en el 1705 per procurar recuperar el terreny perdut en l?autogovern d?en? 1652. En aquest sentit l?aposta catalana de 1705 tindria un horitz sobiranista catal? i l?objectiu seria afermar les llibertats del sistema pactista. A partir d?aqu s?hi podia bastir un marc poltic i institucional propi que fos capa de donar sortida a les energies i al dinamisme d?una economia en expansi. |
