| Davant dels ulls del lector una plaa d''una gran ciutat sense nom i el tramvia que hi circula cobren vida. En aquest escenari minimalista es desenvolupa una histria sobre les vides quotidianes i les passions ocultes dels seus residents. Tot el seu mn el controla el personal invisible interessat noms a maximitzar els beneficis i a infectar, amb un enfocament omnipresent, destructiu i improvisat, expressi de la seva arrog?ncia, els residents i enverinar-ne les emocions. El desdeny posa en acci un mecanisme de violncia i exclusi quan la plaa s''omple d''una multitud de refugiats que, sobtadament despossets de les seves llars, hi arriben amb el tramvia.La visi dels altres com un tot, sense singularitats i desprovets de qualsevol emoci o empatia, fa possible veure''ls com un conjunt de problemes i molsties que cal resoldre sense objectivar-ne les possibles carncies i dificultats. Tulli realitza un exercici magistral d''escriptura envers la definici de la subjectivitat de la persona i de com s''enfronta als conflictes socials. En la seva literatura es poden percebre influncies de Jos Saramago, Antonio Tabucchi o Paul Auster. |
