| Aterra discretament a Barcelona l&apos,apocat Maurici Azucena, president del consell d&apos,administraci i conseller delegat d&apos,AENA, un querub flonjo descendint dels cels socialistes, la cpula espanyola de ferro instal?lada sobre el show de Truman catal?. Azucena s un home 51% pblic i 49% privat, una rplica de l&apos,empresa que presideix. Estem davant d&apos,un home d&apos,estat que remena les cireres, que calla les coses que tots voldrem saber. Segons afirma en Sensat des del pedestal de les seves inquietuds intel?lectuals se li ha ficat entre cella i cella que vol relacionar-se amb una musulmana tradicional, a veure com sn al llit, t ganes d&apos,esbrinar si l&apos,Imam explicava alguna cosa que la resta de simples mortals no sabem.----------------Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Nolia Arrotea ha tocat de cara els temes ms controvertits del pas: el mn del cava, el Liceu, el Bara, les escoles de negocis, la banca catalana, la peder?stia, l&apos,Opus Dei i els Jesutes, el mn editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicaci, l&apos,Ajuntament de Barcelona d&apos,Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa Amrica de vela i el govern de Jaume Collboni, l&apos,economia blava i Vox Catalunya, l&apos,ampliaci de l&apos,aeroport, la immigraci, l&apos,espanyola i l&apos,estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Fria d&apos,Abril a Catalunya i Aliana Catalana. La Nolia ens ha retratat tamb, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d&apos,operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S&apos,ha especulat molt sobre 'la gran novel?la de Barcelona'. Per s que no hi ha una sola Barcelona, sin moltes, superposades i calidoscpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Dez. No existeix Barcelona, sin com ens recordava l&apos,enyorat Manolo V?zquez Montalb?n, Barcelones, en plural, amb una dimensi ms que polidrica, amb una subst?ncia inaprehensible, amb un tacte esmunyeds. Ning al pas escriu ficci tan frec a frec amb l&apos,actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s&apos,avancen fins i tot al periodisme d&apos,investigaci nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficci, ben informada, que denota un coneixement profund de les misries de l&apos,establishment catal?. Una lectura que val la pena i que esdev una font de primer ordre per reconstruir la histria d&apos,un temps i d&apos,un lloc concrets. La psicloga, immigrant ms o menys il?legal, s una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justcia.Pablo Odell, editor |
