| Aquest que el lector acaba de llegir no s, estrictament, un llibre sobre la mort. Certament la mort -que ja forma part del ttol mateix de l''obra- determina l''orientaci de la majoria dels poemes (hi ha, per, cap poema escrit a conscincia l''orientaci del qual no depengui de la brixola nica de la Desconeguda?). La mort o, potser d''una manera ms precisa, la prdua, en un sentit ampli. I, tanmateix, jo vull creure que Mat... s una obra que tracta de la vida, i que ha arribat als vostres ulls tota bombollejant dels assumptes que solen omplir l''existncia de qualsevol persona: el cos, els fills, el somni, els amics, la por, el sexe, la joia, el menjar, l''angoixa, els animals, el desencant, la msica, l''esperana, les cases, el desig, el silenci, el dolor, l''absncia, l''eufria, el desfici, els indrets, l''amor, la malenconia, la llum, la fosca... Tamb el mal de coll, la gana, alguns objectes insignificants, els diners. I, per damunt de tots -i per damunt de tot-, tal vegada el temps i la memria. He d''admetre, per, que, sense haver viscut l''experincia, a final del 2012, d''acompanyar l''amic Antoni Magran Prades en els seus ltims tres mesos de vida -i, per raons que ara no cal explicar, ho vaig fer dos o tres cops per setmana-, probablement jo no hauria escrit aquest llibre. O, almenys, s segur que no l''hauria escrit exactament aix. La vivncia d''aqueix fet -la malaltia que l''an? consumint a poc a poc i, finalment, el trasp?s, la desaparici- no es troba en cap detall precs de l''obra. Per, en canvi, diria que el sentit d''aquella emoci tan trasbalsadora que em continua entristint quan la recordo est? dissolt en fora dels poemes de Mat de la mort. |
