| Pedra de toc s molt ms que un llibre de memries o la crnica d''un temps. ?s una deu de cultura, de cultura en majscules. Perqu, com diu Juli? de Jdar en el prleg d''aquesta edici, una dona indcil al mn fet pels homes noms podia guanyar-se la llibertat no pas esperant graciosament que la hi concedissin, sin exercint-la. I l''nica manera de fer-ho no era pas fent-se 'una' cultura, sin apropiant-se de 'la' cultura: una eina procuradora tant de seguretat com de desassossec. Maria Aurlia Capmany s alhora far i esper per a unes generacions (les que traginen avui el seu llegat intel?lectual, poltic, literari) que sense obres com aquesta anirien encara ms a les palpentes. |
