| ''Quan preguem, abans de demanar, contemplem el Pare i lloem el seu nom, el seu regne, la seva voluntat, i desprs supliquem. Supliquem els dons que necessitem per seguir lloant-lo: el pa que s nostre, de tots, mai meu i sense el qual no hi ha fills, el perd, que Du ens dna segons nosaltres siguem capaos de perdonar, i sense el qual no som germans, el no caure en la temptaci, sin veure?ns lliures del mal i del Maligne que ens assetja. Aquesta mnima reflexi ens porta a pensar que les set spliques del Parenostre sn antropocntriques, ja que totes elles consideren els interessos de l?home, ja que s l?home el que t necessitat que sigui santificat el nom de Du, que vingui el seu regne i es compleixi la seva voluntat, ja que noms aix es realitzar? el projecte salvador que Du ens ha confiat. I noms aix construirem una societat de germans''. |
