| La mort, de vegades, no significa oblit, sin la por d''un estigma que condiciona les vides dels supervivents i mant viva la memria personal i col?lectiva. Aix li esdev a la nissaga dels Facadell de Beniarbeig, uns personatges i un microcosmos immergit en la conflictivitat social derivada de l''expulsi dels moriscos i de les condicions abusives que el senyoriu imposa als seus vasalls fins que no esclata la Segona Germania i es congria la guerra de Successi. ? Durant els cent anys que abraa aquest relat, pagesos, bandolers, capellans, nobles i procuradors entrellacen una histria coral en qu les dones, de totes les classes socials, tenen un protagonisme decisiu a voltes inconfessable i inconfessat. Hi ha morts que pesen cent anys s alhora una mirada a la histria del desballestament social, poltic i econmic del segle XVII valenci? que, com diu Joan Fuster, marca el dest futur del nostre poble. |
