| Tenem coses pendents ella i jo, des de la facultat. Al cap d&apos,uns vint-i-cinc anys, un dia pel seu sant (jo no sc de celebrar sants) la vaig trucar: 'Hola, Laura, per molts anys, saps qui sc? Segons eterns de silenci. Espera, em diu. Canvio de telfon.All? va comenar tot. L&apos,endem? ja ens viem, ella casada a punt de divorciar-se, jo divorciat feia anys. Durant quasi un any, vaig estar escrivint-li a diari, un o dos cops, SMS (llavors no hi havia WhatsApp) i e-mails.El que jo no sabia s que ella els anava recollint en una llibreta. Va ser un temps en el que bevem molt i estim?vem molt. Quan tot es va acabar, com tot en aquesta vida i per raons que no venen al cas, ella, per sorpresa meva em va donar el 'quadern' i em va dir: 'aix ens pertany, jo els porto al cor, vull que els conservis a prop del teu. Mai els havia llegit ning, fins que, fa relativament poc, els hi vaig deixar llegir a una bona amiga'.Gr?cies a ella ara els teniu a les vostres mans. |
