| Sense por de patir cap altra traci que la que pot suposar el propi llenguatge, sn poques les coses que es puguin afegir a un text tan directe i ple de veritat com Trat, de Pau Vadell i Vallbona, 34 Premi de poesia Senyoriu d''Ausi?s March. [?] La traci que sobrevola aquests poemes pren formes diverses. ?s, per una banda, la traci que la persona pateix per part de la resta d''individus, el que sovint s''anomena societat. Tots aquells que furguen les entranyes del poeta, que li suposen una antiga nafra, un corc que s''afica, un ganivet de fil prim i tall gruixut. ?s la traci de la guerra oberta i de la postguerra, de la fecundaci de la por i de les ortigues, d''aquells que urbanitzen el mapa de l''escriptura a marxes forades i que ens obliguen a gratar entre el seu ciment intilment, amb les ungles. ?s tamb la traci que el llenguatge imposa al poeta, la g?bia en qu l''atrapa. |
