Em dic Seymour Wilbraham Wentworth i soc el cunyat i el secretari personal de Sir Charles Vandrift, el famós financer i milionari sud-africà. Fa molts anys, quan en Charlie Vandrift només era un modest advocat que treballava a Ciutat del Cap, vaig tenir la sort (relativa) de casar-me amb la seva germana. Anys més tard, quan la finca i les propietats que posseïa a prop de Kimberley gradualment es van anar convertint en l’empresa d’explotacions mineres Cloetedorp Golcondas, el meu cunyat em va oferir el càrrec remunerat de secretari. Des de llavors, en aquesta posició, he estat el seu company inseparable i devot.
Sir Charles Vandrift no és el tipus d’home a qui un vulgar estafador pugui enganyar. D’estatura mitjana, corpulent, amb el mentó ferm i un bon ull per als detalls, és la viva imatge del geni empresarial perspicaç i triomfador. Només he conegut un truà que hagi aconseguit entabanar Sir Charles, i aquest home, com va recalcar el comissari de la policia de Niça, fins i tot hauria estat capaç d’enredar una banda formada pel detectiu Vidocq, el mag Robert Houdin i l’estafador i falsificador Cagliostro.
El meu cunyat i jo havíem anat a passar unes setmanes a la Riviera durant la temporada de les vacances d’hivern. Com que l’únic que preteníem era distreure’ns i descansar de les àrdues obligacions associades a les activitats financeres, no havíem trobat necessari que ens acompanyessin les nostres respectives esposes; de fet, Lady Vandrift està absolutament enamorada dels al·licients que li ofereix Londres i no aprecia gaire l’encant rural de la costa mediterrània. En el nostre cas, com que a Londres anem tot el dia corcoll per culpa de la feina, tant en Charles com jo agraïm moltíssim el canvi radical que suposa substituir el batibull de la City per la captivadora vegetació dels terraplens de Montecarlo i la seva brisa pel·lúcida. El seu paisatge ens fascina. Particularment, considero la deliciosa vista des dels penya-segats de Mònaco, amb els Alps Marítims al darrere i la mar blava al davant (per no parlar de l’imponent Casino en primer pla), un dels paratges més bonics d’Europa. En Charles, per la seva banda, té una vinculació sentimental amb aquest lloc. A Londres, duu una vida molt atrafegada, i passar-se la tarda guanyant alguns centenars de francs a la ruleta envoltat de palmeres, cactus i aire pur li serveix per esbargir-se i refer-se. Com jo sempre dic, no hi ha res millor que el camp per a un intel·lecte fatigat! Ara bé, nosaltres mai, sota cap concepte, ens allotgem al Principat. En Charles considera que Montecarlo no és una adreça prou adequada com perquè un financer hi rebi la seva correspondència, i per això prefereix allotjar-se a Niça, en algun dels acollidors hotels que hi ha a la Promenade des Anglais, on recupera la salut i restaura el seu sistema nerviós fent excursions diàries fins al Casino resseguint la línia de la costa.
En aquella ocasió en particular, estàvem confortablement instal·lats a l’Hôtel des Anglais. Disposàvem d’unes habitacions magnífiques a la primera planta (consistents en un saló, un estudi i un parell de dormitoris), i l’ambient cosmopolita que ens envoltava resultava d’allò més agradable. En aquells moments, a Niça, tothom parlava d’un curiós impostor a qui els seus seguidors anomenaven el Gran Vident Mexicà, el qual posseïa suposadament el do de la clarividència i altres incomptables poders sobrenaturals. Doncs bé, una de les peculiaritats del meu intel·ligent cunyat és que, quan ensopega amb un xarlatà, no hi ha res que el faci més feliç que posar-lo en evidència: en Charles és un home de negocis molt perspicaç, i, per dir-ho d’alguna manera, troba un plaer altruista en el fet de detectar i desemmascarar la impostura en els altres. Moltes de les dames que s’hostatjaven a l’hotel, algunes de les quals coneixien el vident mexicà i havien parlat amb ell, es passaven el dia explicant-nos històries curioses relacionades amb les seves proeses. A una d’elles, li havia revelat el parador d’un marit que temps enrere havia fugit; a una altra, li havia predit els números que sortirien a la ruleta el vespre següent, i a una tercera li havia mostrat, sobre una pantalla, la im
