: Nuria Sara Miras Boronat, Júlia Martín Badia
: Privilege Walk Una eina socioeducativa per reflexionar sobre gènere, capacitats i salut mental
: Ediciones Octaedro
: 9788419023636
: 1
: CHF 8.00
:
: Allgemeines, Lexika
: Catalan
: 132
: Wasserzeichen
: PC/MAC/eReader/Tablet
: ePUB
El Privilege Walk és una dinàmica grupal coneguda i practicada en tallers feministes i antiracistes, que té l'origen en un article publicat el 1989 per la pedagoga estatunidenca Peggy McIntosh. El manual reconstrueix el marc teòric en què es basa aquesta dinàmica i hi aprofundeix fent servir els conceptes que s'han elaborat des de la pedagogia crítica i compromesa i des de l'educació per a la justícia social. S'hi introdueixen nocions fonamentals com ara privilegi, opressió i interseccionalitat a fi de comprendre com el gènere, la raça, la classe i les capacitats són determinants a l'hora de poder-nos desenvolupar plenament en societat. L'obra ofereix adaptacions temàtiques de la dinàmica perquè es pugui emprar en diversos contextos socioeducatius i afavorir un debat crític al voltant del gènere, les capacitats, els drets i llibertats, i la salut mental. A més, s'hi recull tot un seguit d'indicacions metodològiques en diferents versions per tal que se'n pugui seleccionar la que més convingui en cada situació pràctica: a l'aire lliure, amb tauler o sistema de punts, amb cartes de colors i amb personatges (amb la tècnica de dramatització o en línia). Per completar l'experiència, es proporcionen instruments d'autoavaluació, recursos addicionals i bibliografia. El manual està adreçat a professionals de l'educació secundària i superior en general, com també a departaments de recursos humans, fundacions culturals o empreses que vulguin utilitzar aquesta eina amb vista a entendre la diversitat dels seus equips i a integrar-la com un factor positiu, dinàmic i enriquidor.

Núria Sara Miras Boronat Professora agregada de l'àrea de Filosofia Moral de la Universitat de Barcelona. Doctora per aquesta universitat després de fer recerca a l'Instituto de Filosofía del CSIC i a la Humboldt-Universität zu Berlin. Ha estat investigadora i docent a la Universität Leipzig, a la Università degli Studi di Parma i al Centre for the History of Women Philosophers and Scientists de la Universität Paderborn. Ha escrit diversos articles i capítols de llibre en editorials de prestigi internacional sobre filosofia del llenguatge, joc, feminisme, injustícia social, opressions i exilis. Júlia Martín Badia Investigadora postdoctoral en Bioètica a la Universitat de Barcelona (UB). És doctora en Bioètica i Ètiques Aplicades (UB, premi extraordinari), Màster en Ciutadania i Drets Humans (UB, premi extraordinari), Màster en Bioètica i Dret (UB), i té un postgrau en Pedagogia Hospitalària (UB). És membre dels grups de recerca Aporia i GISME (UB), i de diversos comitès d'ètica assistencials, d'investigació, de serveis socials i de l'àmbit judicial. Ha publicat llibres, articles i capítols de llibre sobre ètica aplicada a infants i adolescents, i ha participat en projectes de recerca nacionals i europeus.

1


Privilege Walk i pedagogia crítica


ElPrivilege Walk (literalment, ‘passejada del privilegi’) és una dinàmica grupal força coneguda per talleristes i educadores en el feminisme i l’antiracisme. Tot i així, poques persones en coneixen l’origen. La dinàmica està basada en un assaig de la pedagoga feminista Peggy McIntosh publicat el 1989 amb el títolWhite Privilege: Unpacking the Invisible Knapsack (Privilegi blanc: desfent la motxilla invisible).1

L’autora, nascuda el 1934 a Nova York, es va graduar a Radcliffe en Literatura Anglesa el 1965. Després de passar per diverses institucions molt prestigioses com el University College de Londres o la Universitat de Harvard, s’estableix com a acadèmica al Wellesley Center for Women el 1979. Des de llavors, la seva recerca i pràctica docent s’ha centrat en el currículum inclusiu, amb especial atenció a l’equitat i la diversitat. Tot i haver-se retirat oficialment el 2011, segueix en actiu com a formadora de formadors per tal de garantir que l’escola sigui una institució anivelladora i no un instrument de perpetuació de desigualtats.

La pedagogia crítica, el marc teòric que farem servir per situar la dinàmica, es nodreix de la pedagogia decolonial i la pedagogia feminista, entre altres enfocaments pedagògics. N’esbossarem els trets principals a partir de dues de les seves figures representatives: l’educador brasiler Paolo Freire (1921-1977) i la filòsofa estatunidenca bell hooks (nascuda Gloria Watkins el 1952). Ambdues filosofies de l’educació tenen en comú l’objectiu d’empoderar l’alumnat, tot fent-lo conscient que l’escola es relaciona amb el context educatiu de diverses maneres, però que, com a tal, reprodueix a petita escala les estructures de poder i opressió que estan presents a les societats en què estan incardinades.

Paolo Freire cristal·litza les seves vivències en diverses campanyes d’alfabetització i formació d’adults en dos llibres que són fundacionals per a la pedagogia crítica:Educación como práctica de la libertad (1965) iPedagogía del oprimido (1969). Freire es trobava davant el gran repte