1

Em sembla recordar que ahir a la nit,

no n’estic molt segur perquè em vaig adormir, tenia molta son, la televisió em fa venir son i ara m’adormo ara em desperto, però estic gairebé segur,

segur, segur,

que ahir a la nit l’Ada Maga es va dirigir a mi des de la tele,

sí, sí, a mi, a mi personalment,

recordo amb exactitud com em va mirar des de la pantalla del Samsung, i va dir «Francesc, aquesta va per tu» abans de tirar les cartes.

I, mentre interpretava el missatge dels arcans, m’enviava llambregades carregades d’intenció i de picardia, «ves que t’estic parlant a tu, Francesc, aquesta va per tu».

I va dir:

—La carta que et representa, Francesc, és la del Boig,

(era evident que m’estava dedicant a mi la seva representació)

et veig desorientat, atabalat, buscant un nord i una guia, i aquí, la Torre ens diu que estàs confós, que tens por, perquè la torre es trenca i ens anuncia un canvi brusc, potser traumàtic, però no t’has d’amoïnar perquè aquí hi ha les Estrelles, que signifiquen bones perspectives, que tindràs sort, que te’n sortiràs. I hi ha una senyora que t’ajudarà. La Roda de la Fortuna ens confirma el canvi imprevist i feliç. Canvi imprevist protagonitzat per una dona, com et deia, com ens confirma la presència, aquí, de la Papessa, una dona madura i sàvia, una consellera, una musa que et conduirà cap a la llum. Els pensaments i les intencions d’aquesta dona estan representats pel Diable, però no tinguis por. El Diable vol dir que la seva influència serà magnètica, irresistible, màgica, et sentiràs embruixat, posseït, potser et resultarà una mica dolorós, però t’has de deixar portar perquè ja t’he dit que tot succeirà a fi de bé. És una influència positiva, és un canvi per millorar, com certifica aquí el Mag, ple d’habilitat, d’audàcia, un il·lusionista que manipula i fa miracles i provoca il·lusions, una persona lliure i independent.

Potser has fet alguna cosa dolenta,

(va dir, alguna cosa dolenta)

tu sabràs el que has fet,

(va dir, alguna cosa dolenta, tu sabràs el que has fet)

però aquí, el Penjat et garanteix que tot allò que et trobis només serà negatiu en aparença. Al final, t’espera el perdó, el descans, la curació, la millora. I, de cara a un futur llunyà, no et podia sortir una carta millor que aquesta.

La Mort.

La carta de la Mort representa la salvació, el canvi radical, el viatge cap a la llum.

Jo ja ho sabia: enLes clavícules de Salomó, la Mort està representada per la Lletra Mem i significa el renaixement, la immortalitat a través del canvi, la transmutació.

L’Ada Maga deia tot això mirant-me a mi, directament a mi, fixament, obsessivament, des del televisor, i em deia Francesc, o sigui que em coneix prou bé per tutejar-me, i ara estic mirant el carrer.

No he sortit al balcó, però.

Perquè no em vegin.

Estic dins de casa i sotjo a través de les escletxes de la persiana mig abaixada. Com que soc en un tercer pis, gairebé no veig res. No veig la vorera, davant del portal, i veig molt poc de la calçada perquè s’interposa un plàtan de copa frondosa i groga. Ja em faig càrrec de la situació, però.

Policies d’uniforme que van d’una banda a l’altra, i policies de paisà que escriuen coses en un quadern o parlen pel mòbil amb cara d’emprenyats. I una llum intermitent blava que fa un moment tenia més presència, perquè encara era fosc, i ara es va esvaint perquè ja clareja.

Arriba un cotxe negre, brillant, acabat de rentar. Porta algú molt distingit perquè s’espera dintre fins que un agent uniformat li obre la porta.

És el jutge.

Un jutge gras de moviments pesants que fa gestos de figurí elegantíssim. Es corda un botó de la jaqueta com aquell que diu «Mireu el que sé fer», i amaga panxa, i s’estira els faldons pel darrere per ocultar un cul que ningú no li miraria per gust. Darrere seu baixa un home més insignificant, amb ànima d’esclau. Porta una carpeta de cuir, o de plàstic negre.

És el secretari.

Després, una dona jove i prima, alta, la prota de la pel·lícula, amb un jersei gris perquè ja comença a fer fred, faldilla, sabates de mig taló, gens espectacular. Discreta. Probablement mare de família.

És la doctora. La forense.

Tocarà la Blanca. La grapejarà. Li aixecarà l’antiga camisa de dormir fins a la cintura i potinejarà en el seu cos. Mans tacades de sang.

M’emprenyo. Em rebel·laria si pogués. Se m’omplen els ulls de llàgrimes.