1

Un divendres qualsevol, anterior al dilluns del següent capítol:

… així, doncs, no podem pas dir, respectat Alcalde, que el torn de treball de la Guàrdia Urbana al qual ens estem referint sigui estrany, o poc capacitat. En absolut. Potser són, això sí, una mica diferents, però tampoc no massa; potser els podríem trobar peculiars, però tampoc en excés.

Si, per aprofundir en el que estem dient, passem revista al grup, veurem com les opinions anteriors es corresponen amb la realitat.

El caporal, en Joan Vicenç Palomares, presenta vint-i-set anys de servei irreprotxables a la comunitat i té un expedient acadèmic impecable: després de superar l’examen per a majors de vint-i-cinc anys va fer dos cursos de Dret fins que el lamentable accident de l’estufa de gas, que segurament l’Excm. Sr. Alcalde recorda i que li va significar la Medalla de Serveis Distingits, el va deixar una mica commocionat i el va obligar a deixar els estudis.

Pel que fa als agents, i per ordre d’antiguitat, l’Anicet Olivares i Grau, provinent de l’extingit Cos Municipal de Vigilància Nocturna, al qual li resten dos anys escassos per a la jubilació, ha servit a la ciutat amb vocació i dedicació extrema, fins i tot amb una clara defensa de les nostres llibertats democràtiques i nacionals. Si l’Excm. Sr. Alcalde té a bé fer una mica de memòria, va ser aquest agent, en l’afortunadament llunyà 20 de novembre de 1975, qui va llançar els focs artificials des del petit cobert de la brigada de Parcs i Jardins. Un espectacle inoblidable per a tots els demòcrates de la vila, que no va perdre valor pel petit incendi que es va declarar a continuació al magatzem de la brigada d’obres, fruit, sense cap mena de dubte, d’algun grupuscle radical d’extrema dreta que no va acceptar l’alegria general.

Què dir d’en Marcel·lí Rovira i Planas que, no fa ni un any, en el Dia de la Guàrdia Urbana, vostè mateix va condecorar per l’afer dels tres lladres que robaven un caixer automàtic i que ell, tot sol, va detenir. Trenta anys amb l’uniforme avalen la seva trajectòria.

Pocs anys porta amb nosaltres l’Oriol Pérez i Perecaula. Cap queixa d’ell, cap problema. Una dedicació al servei absoluta i estudiant exemplar de quart curs de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, on treu, de la majoria de les assignatures, matrícules d’honor cada any.

Finalment, l’agent de la darrera promoció, la Jennifer Dacosta i Benítez és un esperit jove que creix aprenent la professió i que tampoc, ara per ara, no ha donat cap motiu de queixa ni preocupació.

En resum, i conscient que té moltes ocupacions, acabaré dient que, des de la Guàrdia Urbana, no acabem d’entendre les preguntes que, en el darrer Ple de l’Excm. Ajuntament, els senyors regidors de l’oposició han fet i que són la causa d’aquest informe.

Potser sí que aquests guàrdies, en fer tant de temps que estan destinats al torn de nit, han potenciat un coneixement tan profund de la realitat ciutadana que són capaços de mesurar exactament la gravetat de cada servei i posar-los en llista per fer primer els més greus i delicats, i deixant per al final els més rutinaris, uns criteris que, segurament, vistos des de fora no s’entenen. No se li ha d’escapar a l’Excm. Sr. Alcalde que, a la base d’això, hi ha la dramàtica manca d’efectius que pateix el Cos i de la qual, en més d’una ocasió, he tingut l’honor de reflexionar-ne amb vos