3

La sala d’espera comença a estar atapeïda: hi continuen arribant periodistes, que l’Esteve compta per mirar de passar-se el nerviosisme, i sumen un total de vint-i-dos. Alguns d’ells entren i surten de la sala on se celebrarà el judici, on munten els trípodes i endollen les càmeres a les preses de so. L’Esteve identifica sense cap mena de dubte els membres del jurat popular: un grup d’onze persones —sis homes i cinc dones— que es mantenen unides, parlen entre elles i algunes riuen, fent-se sentir per sobre el guirigall que hi comença a haver a la sala. Ell se les mira temorós, en pensar que són qui hauran de decidir sobre la culpabilitat o innocència de la Júlia. Onze membres del jurat: nou titulars i dos suplents.

La primera vegada que va assistir a un judici va quedar sorprès que alguns membres del jurat riguessin entre ells abans d’entrar a la sala, el primer dia del procés. En els judicis posteriors ha vist com es repetia la situació i ha tingut clar que era una reacció deguda al nerviosisme davant d’allò desconegut, a la responsabilitat que se’ls ha donat, i que marcarà el futur d’una persona que no coneixen. A partir del segon dia de judici, no ha vist riure cap membre del jurat.

Una funcionària judicial anuncia que el plet començarà aproximadament un quart d’hora més tard del previst.

Al cap d’una estona, l’advocat s’acosta a la família i a l’Esteve i els diu que estiguin tranquils, que finalment ha arribat l’hora. Entra a la sala d’audiència i, al cap d’un moment, comencen a entrar els membres del jurat.

Tot d’una, una dona obre una porta i tothom prepara les càmeres. Passat un minut apareixen els dos policies amb la Júlia entremig, travessen la sala d’espera i entren a la sala d’audiència.

—Audiència pública! —diu la funcionària—. Si hi ha alguna persona que està citada com a testimoni no pot entrar.

Entren els periodistes i alguna altra persona.

—Quan pugui sortiré per dir-vos com ha anat —diu l’Esteve, abans d’entrar, com a comiat a la mare i al germà de la Júlia. La mare no pot entrar perquè està citada com a testimoni de la defensa i el germà ha decidit fer-li companyia.

Tot i haver assistit a altres judicis, avui l’Esteve ho veu diferent. La Júlia està asseguda en una cadira davant els onze membres del jurat, amb un policia a cada costat. A una indicació de la magistrada, s’aixequen els dos policies i, seguidament, la noia; la dona policia l’agafa del colze per guiar-la i canvien els tres de cadira per anar a seure al centre de la sala, de cara a la presidència.

—Ja sap que no està obligada a declarar